1. PRÀCTICA D'INTROSPECCIÓ

Som amb l'Ernest Luz i ens demana que fem una pràctica d'introspecció en la qual i durant la seva durada de 10 minuts com bé esitupla, ell sortirà de l'aula.

Aquesta pràctica consisteix en observar la ment i els pernsaments que ens poden sorgir durant aquests 10 minuts. Un cop transcorreguda aquesta durada, s'ha de posar en pràctica la pròpia observació del que ha esdevingut i dels continguts que han sorgit dins la ment de cadascú (tant la d'un mateix, com dels companys partíceps en l'aula).

En començar, l'Ernest surt de l'aula, deixant-nos sols, per tal d'iniciar l'introspecció pròpia.

Primerament (posem uns 3 minuts), no sabia en què pensar. M'explico; el fet que ell ens informés prèviament del que faríem i del que consistiria l'exercici, em forçava a pensar que havia d'entrar en aquesta pràctica, que solc fer constantment al llarg del dia. Resulta estrany però com que sempre entro en aquest (per dir-ho d'alguna manera) “estat” sense que ningú me n'informi prèviament, se'm va fer rar.

Tot i així, transcorreguts aquests primers minuts, vaig començar a observar objectes físics de l'aula sense adornarme'n. Començant amb la taula del professorat, la part que resulta ser la base de la taula estava impecable, mentre que la vía metàl·lica que formava part de l'estructura de la taula i que permetia el pes de la base, estava bruta de pols. D'aquesta observació vaig passar a pensar, que les dones de fer feines (ja creant la idea de dones i d'un físic estructurat; prejudici físic), no s'hi fixaven en deixar-ho ben net. Vaig passar a pensar en quina seria la via més útil per netejar-ho, o bé amb un drap moll o bé amb una mopa lligada amb un pal estret ja que l'espai entre via i base de la taula era escàs com per passar-hi la mà sense problemes.

Un cop trobada la solució a un problema que creia molest, la meva vista va passar a la pissarra. Estava neta, exceptuant una part en que hi havia marca d'haver-hi escrit i esborrat amb l'esborrador. Em va extranyar que per tan poc espai d'escriputra s'hagués embrutat tant la pissarra i vaig passar a mirar l'esborrador. Eureka!, l'esborrador estava massa brut i tot i haver netejat l'aula el dia anterior, els responsables de la neteja es van oblidar d'espolsar-lo.

Just acabant de resoldre la fita del meu exercici imaginatiu, desconnecto del meu món i “torno” a l'aula a causa d'un soroll d'obres que esdevé de l'exterior. Relaciono el so de l'exterior amb els carrers i ciutat de Girona i em condueixo a pensar on coi he arribat a aparcar el cotxe, “ah sí!” em dic a mi mateixa en l'interior, i esbrino si, per anar-lo a buscar, hauria de seguir el camí de sempre o bé adentrar-me a una nova drassera, que bé pot resultar infortuïta.
Deixarem aquest pensament per un altre moment, ja que l'Erenst és a l'aula i posem en pràctica l'excercici.

Ens pregunta si se'ns han fet curts o llargs, els 10 minuts. Hi havia un ampli ventall d'opinions de i per tothom. Hi havia qui no li havia costat pas entrar en aquest “estat” i qui, com a mi, havíem trigat cert temps.

Personalment se'm va fer curt, perquè passats els primers 3 minuts, me'n vaig “anar” de l'aula i vaig deixar fluir la meva ment i imaginació.

Com diu la cançó, just let it flow.

 

Martínez i Miró, Agnès