Pràctica 3: Distorsions cognitives
Història
En aquesta classe l’Ernest ens va reconduir conceptes vistos en anterioritat per tal d’enllaçar fil conductor i conceptual.
Primerament esmentant a Wilhelm Maximilian Wundt (1823-1920). Fisiòleg, psicòleg i filòsof estructuralista alemany. Wundt pretén investigar per tal entendre com funciona i s’estructura la ment i quins poden ésser els seus continguts, l’estudi de l’experiència conscient, la consciència. Tractarà l’estructuralisme.
- Tipus de continguts mentals: imatges, emocions i sensacions.
Tanmateix, trobem William James (1842-1910). Filòsof nord-americà. Tractarà i serà el precursor del funcionalisme; Primer gran funcionalista que es preguntarà com funciona la ment, ciència de la vida mental, dels seus fenòmens i les seves condicions.
- Fenòmens mentals: Sensacions, desitjos, cognicions...
- Condicions: processos corporals i socials que influeixen en la vida mental.
Ambdós autors entendran la ment com a estats de consciència i com a objecte d’estudi per a la ciència.
John Broadus Watson (1878-1958) fou un dels psicòlegs americans més importants del segle XX, conegut per haver establert el conductivisme com a escola psicològica. Aquesta, centrarà el seu punt d’estudi en la conducta ja que, pel contrari, la psicologia no es pot centrar en els estats de la consciència ja que són immesurables. Trobem dos altres autors ja esmentats; Iván Pavlov i el seu condicionament clàssic (E à R / estímul à resposta) i B. F. Skinner (1904-1990) i el condicionament operant (EàRàC / estímul à resposta à consqüència).
Primerament esmentant a Wilhelm Maximilian Wundt (1823-1920). Fisiòleg, psicòleg i filòsof estructuralista alemany. Wundt pretén investigar per tal entendre com funciona i s’estructura la ment i quins poden ésser els seus continguts, l’estudi de l’experiència conscient, la consciència. Tractarà l’estructuralisme.
- Tipus de continguts mentals: imatges, emocions i sensacions.
Tanmateix, trobem William James (1842-1910). Filòsof nord-americà. Tractarà i serà el precursor del funcionalisme; Primer gran funcionalista que es preguntarà com funciona la ment, ciència de la vida mental, dels seus fenòmens i les seves condicions.
- Fenòmens mentals: Sensacions, desitjos, cognicions...
- Condicions: processos corporals i socials que influeixen en la vida mental.
Ambdós autors entendran la ment com a estats de consciència i com a objecte d’estudi per a la ciència.
John Broadus Watson (1878-1958) fou un dels psicòlegs americans més importants del segle XX, conegut per haver establert el conductivisme com a escola psicològica. Aquesta, centrarà el seu punt d’estudi en la conducta ja que, pel contrari, la psicologia no es pot centrar en els estats de la consciència ja que són immesurables. Trobem dos altres autors ja esmentats; Iván Pavlov i el seu condicionament clàssic (E à R / estímul à resposta) i B. F. Skinner (1904-1990) i el condicionament operant (EàRàC / estímul à resposta à consqüència).
De mans de Albert Ellis (1913-2007) terapeuta cognitiu conductual i Aaron Temkin Beck (nascut 1921) psiquiatra nord-americà, sorgirà el cognitivisme (1950-1960) eixamplant, així, l’objecte d’estudi de la psicologia. La psicologia s’ha d’ocupar de la conducta, de tota la conducta:
- Conducta observable
- Conducta no observable
- Conducta observable
- Conducta no observable
Establint el següent esquema conceptual:
Aquest nou coneixement i enfocament cap a l’enteniment de la ment humana és molt més complex que els anteriors i manté dos components. El primer de caire científic (mesures, estadística, experiments, etc) i l’altre, com a creença del procés cognitiu (representacions mentals o esquematitzacions mentals).
Aquest esquema, doncs, ens projecta l’idea que, al rebre donat estímul a “x” persona, aquesta, abans d’efectuar la resposta, l’estímul passarà per una espècie de tamís mental pel qual es processarà dita informació però de manera desigual (no sempre serà processat del mateix mode en cada individu) a la rebuda ja que, cada organisme és diferent i independent. M’explico, tot el que vivim té relació o a vegades, correlació amb el que percebem, per tant, alhora de processar informació, l’organisme serà l’intermediari entre l’estímul i la resposta, donant una conseqüència (pe.: conducta) diferent a la que podria rebre una altra persona del mateix estímul que aquesta.
Aquest esquema, doncs, ens projecta l’idea que, al rebre donat estímul a “x” persona, aquesta, abans d’efectuar la resposta, l’estímul passarà per una espècie de tamís mental pel qual es processarà dita informació però de manera desigual (no sempre serà processat del mateix mode en cada individu) a la rebuda ja que, cada organisme és diferent i independent. M’explico, tot el que vivim té relació o a vegades, correlació amb el que percebem, per tant, alhora de processar informació, l’organisme serà l’intermediari entre l’estímul i la resposta, donant una conseqüència (pe.: conducta) diferent a la que podria rebre una altra persona del mateix estímul que aquesta.
Pel cognitivisme, les persones no som còpies, predictibles o senzillament subjectes que reben estímuls, tot és més complex, com ja hem pogut comprovar a l’esquema anterior. El cognitivisme és l’escola o corrent predominant en l’actualitat per gran part de professionals de la psicologia. Tanmateix, podem configurar, canviar i/o modificar aquesta esquematització ja que tenim la clau per fer-ho, tenim la capacitat d’accedir als processos cognitius i això, contribueix a fer possible la modificació del mateix coneixement conceptual.
Pels psicòlegs/-es especialistes en conducta no observable, donen importància no sols al fet de com pot actuar una persona, sinó que prenen importància en conjunt, annexant els pensaments, sentiments, etc. d’una persona. Aquesta obertura àmplia de ventall conceptual permet que el cognitivisme doni abast a una major riquesa i amplitud conceptual per tal de poder-se cenyir al màxim a l’estudi de la psicologia en l’ésser humà.
(Esquema cognitivista).
Ellis i Beck començaran a analitzar i classificar diversos exemples (pensaments determinats) i podem trobar-les en el manual de trastorns de psicòlegs DSM4-R (EEUU) o CIE-10 (Europa) . A partir d’aquesta classificació en que la psicologia s’ha d’ocupar de les emocions, pensaments, etc., sorgeix el nom de distorsions cognitives. Aquestes distorsions són aquells pensaments que tindran algun tipus de conseqüència en els estats d’ànim i conducta de les persones.
Ellis i Beck començaran a analitzar i classificar diversos exemples (pensaments determinats) i podem trobar-les en el manual de trastorns de psicòlegs DSM4-R (EEUU) o CIE-10 (Europa) . A partir d’aquesta classificació en que la psicologia s’ha d’ocupar de les emocions, pensaments, etc., sorgeix el nom de distorsions cognitives. Aquestes distorsions són aquells pensaments que tindran algun tipus de conseqüència en els estats d’ànim i conducta de les persones.
Pràctica
Al finalitzar l’ explicació conceptual vinculada amb aquesta pràctica, vàrem posar en contrast 12 de distorsions de les classificades al manual elaborat per Ellis i que l’Ernest ens va facilitar, posant-hi dos exemples per cadascun dels diferents tipus de distorsions.
1. Generalització excessiva Exageració de casos aïllats.
- He suspès un examen, per tant, suspendré tots el que hagi de fer.
- El meu xicot m’ha traït, mai més voldré mantenir una relació afectiva amb ningú.
- He suspès un examen, per tant, suspendré tots el que hagi de fer.
- El meu xicot m’ha traït, mai més voldré mantenir una relació afectiva amb ningú.
2. Abstracció selectiva Puntualitzar i emfatitzar un punt del total establert.
- Jugo un partit de futbol i a la segona part, em marquen targeta groga, per tant, falta. Quina merda de partit! (No contemplo que durant el partit, he marcat un gol decissiu pel meu equip, per exemple).
- Somric a un nen de 7 anys, i no em torna el somriure. És un mal educat, segur que els seus pares són uns amargats.
- Jugo un partit de futbol i a la segona part, em marquen targeta groga, per tant, falta. Quina merda de partit! (No contemplo que durant el partit, he marcat un gol decissiu pel meu equip, per exemple).
- Somric a un nen de 7 anys, i no em torna el somriure. És un mal educat, segur que els seus pares són uns amargats.
3. Polarització o pensament tot o res O és blanc o és negre.
- Ningú em fa cas a classe, tothom m’odia. (Obviar la opció, per exemple, que un ha de poder ésser capaç per donar un pas per tal de sociabilitzar-se, en aquest cas, a classe amb els companys/-es).
- Em van atropellar el gat i va morir. Mai més tindré gat perquè si el tinc, el tornaran a atropellar.
- Ningú em fa cas a classe, tothom m’odia. (Obviar la opció, per exemple, que un ha de poder ésser capaç per donar un pas per tal de sociabilitzar-se, en aquest cas, a classe amb els companys/-es).
- Em van atropellar el gat i va morir. Mai més tindré gat perquè si el tinc, el tornaran a atropellar.
4. Desqualificació d’allò positiu Infravalorar allò positiu.
- He tret un 9’5 a l’examen però ha estat pura sort.
- Avui m’ha saludat la Marga, preguntant-me com m’havien anat les vacances, segur que necessita quelcom que sap que puc donar-li. Interessada.
- He tret un 9’5 a l’examen però ha estat pura sort.
- Avui m’ha saludat la Marga, preguntant-me com m’havien anat les vacances, segur que necessita quelcom que sap que puc donar-li. Interessada.
5. Lectura del pensament Pressuposar quelcom, sense fonaments.
- No penso quedar amb elles perquè pensen que sóc lo pitjor.
- Si porto el Mac per anotar els apunts a classe tots creuran que sóc una elitista.
- No penso quedar amb elles perquè pensen que sóc lo pitjor.
- Si porto el Mac per anotar els apunts a classe tots creuran que sóc una elitista.
6. Endevinar el futur Pronosticar, augurar fets.
- Passo de demanar-li un bolígraf al company perquè em dirà que tinc molta barra.
- No penso trucar al meu sogre perquè ell tampoc ho farà mai.
- Passo de demanar-li un bolígraf al company perquè em dirà que tinc molta barra.
- No penso trucar al meu sogre perquè ell tampoc ho farà mai.
7. Magnificació i minimització Sub o sobreestimar fets.
- L’Eloi em va fer un petó el divendres passat, segur que s’ha enamorat de mi.
- M’agradaria arribar a conèixer aquella dissenyadora de moda però no crec que sigui recíproc ja que només sóc una mísera seguidora de les seves col·leccions i no tinc ni tan sols estudis de disseny de moda.
- L’Eloi em va fer un petó el divendres passat, segur que s’ha enamorat de mi.
- M’agradaria arribar a conèixer aquella dissenyadora de moda però no crec que sigui recíproc ja que només sóc una mísera seguidora de les seves col·leccions i no tinc ni tan sols estudis de disseny de moda.
8. Raonament emocional Raonar, analitzar, discutir subjectivament sense tenir ni tan sols fonaments per demostrar el que es critica (tant positiva com negativament).
- Em sento sola, això és que ningú m’estima.
- L’altre dia vaig tenir una cita amb el noi que estic coneixent però vam tocar un tema fràgil (mort d’un familiar) i em vaig posar a plorar. L’he trucat aquesta tarda i no me l’agafa, segur que no vol seguir quedant perquè creu que sóc una persona inestable.
- Em sento sola, això és que ningú m’estima.
- L’altre dia vaig tenir una cita amb el noi que estic coneixent però vam tocar un tema fràgil (mort d’un familiar) i em vaig posar a plorar. L’he trucat aquesta tarda i no me l’agafa, segur que no vol seguir quedant perquè creu que sóc una persona inestable.
9. Etiquetar erròniament A no té perquè conduir a B. Assignar il·lògicament.
- Com que és marroquí, segur que és mala persona (racisme, xenofòbia, prejudicis socio-culturals).
- Els meus veïns tenen un gos de raça, és una vergonya que no estiguin conscienciats sobre el maltracte i abandonament animal.
- Com que és marroquí, segur que és mala persona (racisme, xenofòbia, prejudicis socio-culturals).
- Els meus veïns tenen un gos de raça, és una vergonya que no estiguin conscienciats sobre el maltracte i abandonament animal.
10. Autoinculpació Imputar-se culpabilitat irraonablement.
- Vaig patir un accident de cotxe i m’he quedat de per vida amb cadira de rodes. Si hagués sortit abans no hagués coïncidit amb aquell camió, és culpa meva per haver trigat tant a agafar el cotxe. (Culpa il·legítima).
- Si jo hagués utilitzat preservatiu res d’això m’estaria passant. (Compte, a vegades ens inculpem fets que evidentment podrien haver-se evitat en el seu degut moment, però hem de tenir en compte, que en aquest cas, no és cosa d’un sinó de dues persones i malauradament, en la societat en la que vivim, en la que es respira certa “atrofia social”, encara es respira aquesta culpabilitat individual, és cosa de dos, i les conseqüències, també han de ser-ho).
- Vaig patir un accident de cotxe i m’he quedat de per vida amb cadira de rodes. Si hagués sortit abans no hagués coïncidit amb aquell camió, és culpa meva per haver trigat tant a agafar el cotxe. (Culpa il·legítima).
- Si jo hagués utilitzat preservatiu res d’això m’estaria passant. (Compte, a vegades ens inculpem fets que evidentment podrien haver-se evitat en el seu degut moment, però hem de tenir en compte, que en aquest cas, no és cosa d’un sinó de dues persones i malauradament, en la societat en la que vivim, en la que es respira certa “atrofia social”, encara es respira aquesta culpabilitat individual, és cosa de dos, i les conseqüències, també han de ser-ho).
11. Personalització Responsabilitzar-se de fets que un no n’és responsable.
- Vaig somiar que agafaria la grip i finalment, estic ben engripada. Això ha passat perquè ho vaig somiar (tinc poder).
- Si hagués seguit pel carrer principal no m’haguessin robat la cartera.
- Vaig somiar que agafaria la grip i finalment, estic ben engripada. Això ha passat perquè ho vaig somiar (tinc poder).
- Si hagués seguit pel carrer principal no m’haguessin robat la cartera.
12. Imperatiu categòric
- He de deixar de menjar per ser la més bonica (trastorn alimentari).
- He de treure’m el carnet de cotxe a la primera sinó seré una mala conductora.
- He de deixar de menjar per ser la més bonica (trastorn alimentari).
- He de treure’m el carnet de cotxe a la primera sinó seré una mala conductora.
Conclusió reflexiva:
És ben bé, que hom hem fet ús de totes o algunes d’aquestes distorsions al llarg de la vida que portem i que, probablement, en seguirem fent ús més o menys conscientment, un cop se’ns han plantejat 12 distorsions que poden haver-nos ajudat a obrir amb certa claredat els ulls amb que vivim el món o, si més no, posar-nos unes ulleres per adonar-nos-en. Tanmateix, amb les distorsions, es crea el dualisme del que és correcte, normal o habitual o que, si més no, fóra bo que sigués així, amb el que, contràriament, se suposa que és o que si més no porta l’etiqueta d’incorrecte, anòmal, insòlit o senzillament, rar. I que, establint ambdós paràmetres, què o com ha d’ésser el límit davant donada distorsió, què gradua la balança cap a la normalitat a/o l’anòmal. Amb això no pretenc fer una crítica sobre què és el que crec que és correcte o el que no sinó que intento plasmar què en trec personalment del que veig i observo al meu voltant. La nostra societat occidental ja ens ha guiat sempre pel que ha d’ésser correcte i/o ètic, seguint les premisses instruïdes per la cultura en la que pertanyem i que acabem fent-la nostra, en diferents capítols de la nostra vida, sent-ne conscients o no. I que, també cal remarcar l’abús que en fem per tal de justificar uns o altres actes.
Tanmateix, a vegades sembla que la societat sigui un senzill remat d’ovelles en el que, en el moment que el pastor dicta canviar de camp, el seguim sense problema. Amb aquesta metàfora dono a entendre que sense adonar-nos, seguim i fem cas del que està de moda fins i tot en terme conceptual i, depenent del judici que se’n faci, nosaltres seguim aquesta sentència. Això ho podem constatar per mitjà de la història que ens precedeix. Quan Colom va descobrir Amèrica (en teoria) i els esclaus africans eren intercanviats per patates, no hi havia cap tipus d’ètica ni distorsió aparent, ans el contrari, era quelcom preuat, el benefactor que tenia molts esclaus, era ric, apreciat i valorat socialment i econòmicament i mereixia respecte. Si això és donés avui dia, se’n faria ressò mediàtic arreu del món i se’l condemnaria, probablement, a una alta condemna carcerària.
És ben bé, que si ens posem a mirar la història, tampoc fa tant d’això i sincerament, cada dècada, per exmple, del 1900 s’han anat pronosticant, anunciant, modificant i sentenciant diferents punts de vista, diferents ulleres sense ressò entre un canvi i altre (tampoc pretenc generalitzar però en major part de casos, així ha estat).
Aquesta pràctica m’ha deixat entreveure que tot i havent pogut classificar certes distorsions cognitives, al cap i a la fi, aquestes es basen i se centren únicament en l’individu i aquest, com hom sabem, és subjectiu. Per tant, la preconcebuda nitidesa classificable d’allò que es considera distorsió a allò que no ho és, es complica i condueix a un ampli laberint del que vindria a ésser la ment humana, en el qual recorren infinits circuits de pensaments, creences, preconcepcions, lleis, prejudicis, etc.
Per tant, no sols serà necessària una bona base conceptual, instrumental i instruïda, sinó que l’aplicació d’aquesta en el subjecte, l’ésser humà, serà fonamental i aquesta farà que tot és compliqui i que, per resultat, atorgui una màxima complexitat i/o modificació al tema. Allò que se suposa que ha d’ésser objectiu, generalitzat i ben entès per tothom es va fraccionant poc a poc, a mesura que anem comprovant que l’individualitat pot canviar constantment i pot acabar esquerdant el total d’aquesta o fins i tot, destruir-la, això sí, creant-ne, com sempre, un nou concepte. Tant de bo l’ésser humà i, en definitiva, la societat tingués el mateix poder que té per regenerar-se conceptualment, com per poder afrontar i ajudar a les societats que realment mai els han brindat un canvi, senzillament, poder començar a obrir els ulls al món, ja vindran les ulleres.
Bona reflexió i bona pràctica, Agnès!
ResponderEliminar